Salut, entrenaments i curses descartades...

Bon dia,

Aquesta setmana ha tingut de tot, sempre està bé una cosa variada.

Per començar el dilluns a les 8 del vespre vaig anar a fer-me una eco doppler, es tracta d'una ecografia de cor, si nois i noies, jo vaig saber de la seva existència en endinsar-me en el món de les curses d'ultra resistència. Et miren diferents coses per comprovar que el cor no té cap mena de defecte de fàbrica, entre això i la prova d'esforç ja puc dir que medicament estic preparat per a aquestes coses.

El dimarts ens en varem anar de nocturna amb en Josep, com sempre varem sortir del Cul del Món i aquesta vegada ens varem dedicar a anar fent un seguit de puja i baixa. En sortir encara estic una mica ressentit de l'entrebancada de diumenge a Sant Roc, el pont del peu dret i el maluc de la mateixa banda, però amb una mica d'escalfament tot queda solucionat. Primer cap a la Font dels Lleons per darrera, després un tall d'ecosistemes 3, després mig camí de les dones, seguit de les trialeres de Vilaroja, pujadeta a dalt de tot de Caputxins, baixada cap als jardins fora muralla per fer una darrera pujada per sota la ferradura. Una sortida totalment trencacames de poc més de 9km amb 330D+. +info

I saltem directament al divendres, amb la pota una mica carregada després del partidet de futbol sala del dijous. Com que el dissabte treballo faig la clàssica tornada a casa corrent. Aquesta vegada en comptes de passar per Aiguaviva, la ruta més directe, he decidit buscar un recorregut que em durà fins a Bescanó. Així doncs, surto cap al volcà de la Crosa, creuo cap a la zona de les Guilloteres i enfilo els camins que hi ha a l'esquerre. En ser fosc la única cosa que faig és anar seguint el que m'indica el GPS, només us puc dir que es passa bàsicament per pista forestal, el primer tram, fins arribar a la carretera que passa per Estanyol i Mas Llunes, es passen per moltes masies disseminades, el segon res de res en un parell de quilòmetres llargs que és la distància que hi ha fins a Bescanó. Un cop aquí, enfilo el carrilet d'Olot i cap a Girona. Han estat 20km amb 230D+. +info

Dissabte al matí tocava anar a treballar, i com que el cotxe era a la feina, doncs a córrer. Aquesta vegada enfilo cap a Vilablareix, passo per Aiguaviva, faig una volteta pel volcà de la Crosa, amb pujada a Sant Llop inclosa, i avall cap a Sant Dalmai. Ha estat la ruta clàssica, una mica ampliada per tal d'assolir els 20km i 300D+. +info

Per tancar la setmana el diumenge havíem d'anar a fer una sortida caminant fins a Sant Onofre amb la Sílvia, però una petita lesió al genoll li ho ha impedit, així que me n'he anat a voltar-la tot solet per la serra de Verdera. He sortit de Palau amunt cap a Sant Onofre, a mig camí he trencat cap a Veta Negra, una molt bona pujada, baixada per allà mateix i acabar d'arribar a l'ermita. Aquí m'aturo un quartet d'hora fent-la petar amb un corredor que hi ha apunt per baixar. Segueixo cap a Mas Ventós, Sant Elena, Sant Pere de Rodes i amunt cap al Castell de Sant Salvador de Verdera. Un cop a dalt tornada per coll de Mosquit, i desfer per allà mateix fins a Palau. 14km 980D+. +info

Pels que volteu aquesta zona, la font de Sant Pere de Rodes està inutilitzada, li han tret l'aixeta, no raja de cap de les maneres i la de Sant Onofre està també fora de servei, no us aconsello que feu com jo que vaig sortir més de dues hores sense aigua, no vaig patir però toca abaixar el ritme per no acabar arrossegant-se fins a casa.

A destacar, el divendres a les sis de la tarda hi havia el sorteig per Zegama, 225 dorsals en joc i m'ha tocat el número 417, així que aquest any no hi ha cursa, he de reconèixer que després de participar-hi l'any passat i veure l'ambient, és una cursa que voldria corre-la cada any, però el que no pot ser no pot ser. L'any vinent tornaré a jugar a la loteria.

Apa doncs, la setmana vinent una miqueta més.

Salut i muntanya!!!

Comparant esforços…

Bon dia,

L’altre dia buscant uns papers per casa, va aparèixer a les meves mans els resultats de la meva primera prova d’esforç. La vaig fer quan començava a córrer, allà al mes de setembre de 2011, calia veure si existia alguna contraindicació. Han passat dos anys i la veritat és que a grans trets la prova ha sortit igual, però sempre s’hi poden trobar algunes coses.

Prova setembre 2011

Prova febrer 2014 

El protocol utilitzat en ambdós casos és el de BRUCE, es va incrementant velocitat i desnivell progressivament cada 3 minuts, hi ha petits canvis a les etapes 6 i 7 que no han d’alterar massa el resultat global. Al 2011 vaig arribar al 94% de la FCmàx, que era de 186bpm, aquest 2014 he assolit el 100%, arribant a 184bpm, moment en que em van fer parar.

No hi entenc un borrall, però mirant els números crec que estic una mica millor de cor, suposo que les càrregues de treball i els esforços d’alguna manera hi ha ajudat.

Si algú hi entén una mica, o molt, i vol interpretar-los està convidat o convidada a fer-ho.

Salut, gas i amunt!!!!

Maratrail 2014

Bon dia,

Tal i com us vaig comentar divendres, avui arriba la crònica de la Maratrail de Bonmatí.

Després d'un dissabte amb una passejada fins a Pont Major amb les nenes, al vespre vaig decidir no fer la sortida nocturna, diguem que el sopar va anar una mica tard i m'hagués vist obligat a sortir a les onze del vespre, tenint en compte l'hora de llevar-me, no hagués dormit res de res.

Així que amb el despertador posat a dos quarts de sis per tenir temps d'esmorzar i vestir-me, vaig posar-me a dormir. Em vaig despertar per mirar l'hora, sol ser habitual que els dies de cursa et despertis durant la nit, i sorpresa, eren dos quarts de set. Vaig intuir ràpidament el que havia passat, l'alarma del telèfon estava en mode setmana, així que el diumenge no li tocava molestar.

Em vaig aixecar ràpid, per sort ja tenia tota la roba a punt, vaig fer-me un cafè i em vaig menjar un bon tall de brownie de xocolata blanca que havia fet la Sílvia a la tarda de dissabte, per cert estava boníssim. Ràpid a buscar el cotxe, el tenia més lluny que de costum i cap a Bonmatí. Resultat arribava a l'aparcament del costat de l'embalat just quan sonava el coet que indicava la sortida, així que a buscar el dorsal i a començar la cursa amb 5 minuts de retard, no passava res, al ser una cursa no competitiva, no es prenien els temps dels corredors, es permetia prendre la sortida igualment.

El recorregut consistia en un seguit constants de puja i baixa, com podeu veure al gràfic d'aquí baix.

Vaig començar a bon ritme, per tal de contrarestar el retard a la sortida, però als 400 metres se'm va descordar una de les vambes, l'esquerre. Vaig decidir que no me la cordaria en una bona estona. No em molestava per córrer, més tenint en compte que el terreny era una pista forestal en pendent ascendent. Vaig seguir així uns 6 quilòmetres més fins arribar al primer avituallament on me la vaig cordar. Una mica de menjar una mica de beure i a continuar.

Ara tocaven tres o quatre quilòmetres cap avall, només de sortir se'm va descordar l'altre vamba, nota mental, no es pot anar amb presses. Al final de la baixada un petit puja i baixa, que ens porta a un tall d'asfalt per la zona de Constantins on hi trobem un altre avituallament. Tornem a pujar, seguint aquest trencacames, ara una miqueta més de desnivell i altre vegada avall per arribar al voltant del quilòmetre 17 al tercer punt d'aigua.

Sobre els avituallaments, en haver-hi cinc recorreguts encavallats, 10,15,22,32 i 50, entre la Marxa de Bonmatí i la Maratrail, hi havia avituallaments a dojo per tal de donar cobertura cada 6 o 7 km a cadascun dels recorreguts, això feia que no passessis ni set ni gana. Però millor segueixo.


I segueixo amunt cap a Sant Grau, pel camí la mala llet puja en arribar al voltant del quilòmetre 18 i veure una torre d'alta tensió de la MAT a dos metres escassos del camí, a un li passen pel cap unes quantes coses a fer. Però bé, seguim amunt apreciant el que encara queda de paisatge per la pista i finalment després d'un curt corriol ens plantem amb uns 20 km a les cames a dalt del cim. A continuació una bona baixada, uns 6 quilòmetres fins a plantar-nos als peus de Sant Roc on ens espera el següent avituallament. Aquí toca menjar bé, una mica de pa amb embotit.

La pujada més exigent, la faig amb molta calma, porto quasi tres hores i encara m'en queden un parell llargues. En arribar a dalt el terreny es torna prou corrible, però em trobo obstruït per un parell de corredors que ocupen tot el camí mentre la vant fent petar, aprofito un forat per avançar com puc amb tal mala pata que se m'enganxa la vamba al sortint d'una pedra i estic a punt de fotrem de lloros. El resultat el podeu veure a la següent foto, un bon tunning i un cert dolor per hiperextensió del peu que m'acompanyarà fins al final del recorregut.

Anem tirant amb tendència eminentment descendent, passem per Santa Lena, Santa Brígida, on trobem una pedrera espectacular, i ja enfilem amunt cap a Tres Rocs. Un cop a dalt de tot ens queden uns 10 quilòmetres amb un repetjó final a Sant Julià.

Al final han estat 49,5km amb 2056D+, cinc hores trenta minuts i dinou segons.

Me n'oblidava, felicitar a la gent de l'ae anar-hi anant per la bona organització, érem més de 2.000 persones passejant pels voltants de Bonmatí i les rialles als punts de control no varen faltar en cap moment.

La setmana vinent més, amb un test per Xerta al cap de setmana.

Salut i quilòmetres.