Bon dia a totes i tots,
Han passat 365 dies des que vaig fer balanç del 2012, ha estat un any molt intens no només a nivell esportiu sinó personal i, a falta de la darrera sortida de l'any que farem aquest migdia amb els Intrèkkids, em disposo a fer-ne valoració.
Els números:
A peu, + de 200 sortides, + de 3.400 quilòmetres, + de 125.000 metres de desnivell positiu.+ de 390 hores.
En bicicleta, + de 40 sortides, + de 1.000 quilòmetres, + de 12.000 metres de desnivell positiu, + de 50 hores.
Les curses:
Vaig començar l'any amb neu, a la RomeuFontaine on vaig quedar gratament sorprès i content.
Després vaig participar a una cursa de la Copa Catalana de Raquetes de Neu a Núria, molt content tot i acabar en penúltima posició. És una activitat divertida i bona alternativa per als que no sabent esquiar volem gaudir de la neu.
Per continuar cap a l'Empordà, un parell de curses pel Cap de Creus, la primer les 24 hores, on vaig ser capaç de rebaixar en més d'una hora el meu temps del 2012 sense arribar a patir. La segona la Marató que organitza Klassmark, gaudint de la companyia d'en Pere i en Josep per la República de la Tramuntana.
Sense massa descans avió cap a La Palma per participar a Transvulcania, una cursa que em va encantar, tot i tenir moments de patiment, i sobretot una illa que paga la pena visitar.
Zegama-Aizkorri, vaig tenir la sort que em toqués el sorteig, és l'esdeveniment esportiu més impressionant que he viscut aquest any. A nivell competitiu no vaig rendir tot el que em creia capaç, una cursa que s'ha de viure.
Cap als Pirineus Occidentals amb la UT Emmona, gràcies a la neu el recorregut es va veure afectat i no varem poder coronar alguns dels cims, però la bellesa dels paisatges i la duresa de la prova la converteixen en la millor ultra que he corregut fins ara. El 2014 miraré de repetir.
Canvi de zona, ara dues curses amb el Berguedà com a camp de jocs, primer el Trail Catllaràs, una serra d'una bellesa impressionant, tard o d'hora l'exploraré amb més deteniment o això m'agradaria. La segona Cavalls del Vent, després de 2012, tenia ganes de repetir i acabar-la, vaig patir lo meu durant 10 o 12 quilòmetres, però l'experiència s'ho val.
El final de temporada per casa, primer la única cursa d'asfalt de l'any la del Carrer Nou, vaig quedar molt content i sorprès de la meva millora, però la velocitat em va pagar factura amb molèsties als isquiotibials.
Després la darrera cursa llarga de l'any, la TransGavarres, un canvi de recorregut que l'ha fet més bonica, conservant-ne la duresa, creuar les Gavarres d'Est a Oest passant pels cims més emblemàtics és una delícia.
La penúltima de l'any la Ratafia, una cursa que va cap amunt, una gran millora en la segona edició, compartida en bona part amb en Josep i l'Oriol, no us la perdeu el 2014.
Per tancar l'any la cursa del Parc de les Pedreres, un divertiment matinal al costat de casa, per terreny conegut i organitzat per gent de Girona.
Altres històries:
Per un costat el projecte 100 cims, en cinc mesos duc 15 cims, m'ha permès acostar-me a llocs on no hauria posat els peus per la tendència a sortir a córrer el més a prop de casa possible.
El projecte camí de Sant Jaume, he fet el Girona - Palau-saverdera a peu i la tornada en bicicleta. Una anada de l'olla, però què es pot esperar d'un informàtic.
Tres sortides al Pirineu amb els Intrèkkids, un Vallter-Núria-Vallter, un Vallter-Nou Creus per anar a veure l'Olla i una Olla de Núria.
El Sunrise TrailRuning, l'entrenament a Cap de Creus organitzat per la Unió Excursionista Llançanenca, una bonica sortida per mar i muntanya.
La Marató Pirata de Montserrat, una festa amb objectius ben clars, passar-s'ho bé gaudint de la muntanya i recordar/homenatjar els que no hi son. Molt content de participar-hi i amb ganes de tornar-hi.
Per acabar els Cims de Girona, una iniciativa immillorable per fer pinya entre els que correm per les muntanyes, aquest any l'he gaudit d'una altre manera que és el més important.
M'he quedat amb les ganes:
De poques coses, sobretot de participar en saraus més propers com les curses pirates, per aquí no n'hi ha massa, o la matinal a Sant Grau, i poder fer la sortida estiuenca amb els companys Intrèkkids, maleïdes lesions.
..i pel 2014:
Fer l'ascens a la Pica d'Estats, és un objectiu que em ronda pel cap des que varem fer les primeres sortides amb els Intrèkkids.
Agraïments:
A tots els que hem compartit algun moment o altre bé sigui en cursa o entrenant, abans o després, en especial al Girona Power, els de la República de la Tramuntana, l'Arnau, l'Aina, la Marta i l'Edgar que em varen donar ànims a Transvulcania, la gent amb qui vaig coincidir a l'Emmona, no recordo els vostres noms, en Carles amb qui varem compartir unes quantes hores a Cavalls i sobretot als companys Intrèkkids en Francesc, Josep, Miquel, Peio, Pere, Tapi i Txema, sou molt grans!!!!!!
Menció més especial encara pels meus pares, que sempre que poden m'acompanyen i em donen suport a les curses, encara que a vegades els faig patir més del compte.
Han passat 365 dies des que vaig fer balanç del 2012, ha estat un any molt intens no només a nivell esportiu sinó personal i, a falta de la darrera sortida de l'any que farem aquest migdia amb els Intrèkkids, em disposo a fer-ne valoració.
Els números:
A peu, + de 200 sortides, + de 3.400 quilòmetres, + de 125.000 metres de desnivell positiu.+ de 390 hores.
En bicicleta, + de 40 sortides, + de 1.000 quilòmetres, + de 12.000 metres de desnivell positiu, + de 50 hores.
A més, hi ha hagut una mica de piscina, tot i que la vaig deixar a mitjans d'any, i tres activitats amb raquetes de neu.
Les curses:
Vaig començar l'any amb neu, a la RomeuFontaine on vaig quedar gratament sorprès i content.
Després vaig participar a una cursa de la Copa Catalana de Raquetes de Neu a Núria, molt content tot i acabar en penúltima posició. És una activitat divertida i bona alternativa per als que no sabent esquiar volem gaudir de la neu.
Per continuar cap a l'Empordà, un parell de curses pel Cap de Creus, la primer les 24 hores, on vaig ser capaç de rebaixar en més d'una hora el meu temps del 2012 sense arribar a patir. La segona la Marató que organitza Klassmark, gaudint de la companyia d'en Pere i en Josep per la República de la Tramuntana.
Sense massa descans avió cap a La Palma per participar a Transvulcania, una cursa que em va encantar, tot i tenir moments de patiment, i sobretot una illa que paga la pena visitar.
Zegama-Aizkorri, vaig tenir la sort que em toqués el sorteig, és l'esdeveniment esportiu més impressionant que he viscut aquest any. A nivell competitiu no vaig rendir tot el que em creia capaç, una cursa que s'ha de viure.
Cap als Pirineus Occidentals amb la UT Emmona, gràcies a la neu el recorregut es va veure afectat i no varem poder coronar alguns dels cims, però la bellesa dels paisatges i la duresa de la prova la converteixen en la millor ultra que he corregut fins ara. El 2014 miraré de repetir.
Canvi de zona, ara dues curses amb el Berguedà com a camp de jocs, primer el Trail Catllaràs, una serra d'una bellesa impressionant, tard o d'hora l'exploraré amb més deteniment o això m'agradaria. La segona Cavalls del Vent, després de 2012, tenia ganes de repetir i acabar-la, vaig patir lo meu durant 10 o 12 quilòmetres, però l'experiència s'ho val.
El final de temporada per casa, primer la única cursa d'asfalt de l'any la del Carrer Nou, vaig quedar molt content i sorprès de la meva millora, però la velocitat em va pagar factura amb molèsties als isquiotibials.
Després la darrera cursa llarga de l'any, la TransGavarres, un canvi de recorregut que l'ha fet més bonica, conservant-ne la duresa, creuar les Gavarres d'Est a Oest passant pels cims més emblemàtics és una delícia.
La penúltima de l'any la Ratafia, una cursa que va cap amunt, una gran millora en la segona edició, compartida en bona part amb en Josep i l'Oriol, no us la perdeu el 2014.
Per tancar l'any la cursa del Parc de les Pedreres, un divertiment matinal al costat de casa, per terreny conegut i organitzat per gent de Girona.
Altres històries:
Per un costat el projecte 100 cims, en cinc mesos duc 15 cims, m'ha permès acostar-me a llocs on no hauria posat els peus per la tendència a sortir a córrer el més a prop de casa possible.
El projecte camí de Sant Jaume, he fet el Girona - Palau-saverdera a peu i la tornada en bicicleta. Una anada de l'olla, però què es pot esperar d'un informàtic.
Tres sortides al Pirineu amb els Intrèkkids, un Vallter-Núria-Vallter, un Vallter-Nou Creus per anar a veure l'Olla i una Olla de Núria.
El Sunrise TrailRuning, l'entrenament a Cap de Creus organitzat per la Unió Excursionista Llançanenca, una bonica sortida per mar i muntanya.
La Marató Pirata de Montserrat, una festa amb objectius ben clars, passar-s'ho bé gaudint de la muntanya i recordar/homenatjar els que no hi son. Molt content de participar-hi i amb ganes de tornar-hi.
Per acabar els Cims de Girona, una iniciativa immillorable per fer pinya entre els que correm per les muntanyes, aquest any l'he gaudit d'una altre manera que és el més important.
M'he quedat amb les ganes:
De poques coses, sobretot de participar en saraus més propers com les curses pirates, per aquí no n'hi ha massa, o la matinal a Sant Grau, i poder fer la sortida estiuenca amb els companys Intrèkkids, maleïdes lesions.
..i pel 2014:
Fer l'ascens a la Pica d'Estats, és un objectiu que em ronda pel cap des que varem fer les primeres sortides amb els Intrèkkids.
Agraïments:
A tots els que hem compartit algun moment o altre bé sigui en cursa o entrenant, abans o després, en especial al Girona Power, els de la República de la Tramuntana, l'Arnau, l'Aina, la Marta i l'Edgar que em varen donar ànims a Transvulcania, la gent amb qui vaig coincidir a l'Emmona, no recordo els vostres noms, en Carles amb qui varem compartir unes quantes hores a Cavalls i sobretot als companys Intrèkkids en Francesc, Josep, Miquel, Peio, Pere, Tapi i Txema, sou molt grans!!!!!!
Menció més especial encara pels meus pares, que sempre que poden m'acompanyen i em donen suport a les curses, encara que a vegades els faig patir més del compte.
I com l'any passat les darreres paraules son d'agraïment cap a la Sílvia, per molt que rondini sempre em dona suport en totes les meves bestieses, i més encara ara que tenim un nou inquilí a casa, l'Ivet, a qui ens hem d'anar adaptant poc a poc.
Apa doncs, salut, gas i amunt!!!!!!!!!!!!!!!!!!
