Ultra Cavalls del Vent 2013. Sortida, gas i amunt #UCV13.

Bon dia,

Ho deixàvem anant a dormir, així que el primer que toca és llevar-se. Com era d’esperar el despertador sobrava, mitja hora abans de sonar ja donava voltes al llit, ràpid amunt, vestir-se, un bon glop de beguda energètica, no menjo doncs acostuma a posar-se malament el menjar tant d’hora, i cap a Bagà.

Aparquem sense cap problema ni cues i cap a la Porxada falta gent. En arribar cap al carril d’entrada i a esperar. L’espera és curta, més que l’any passat. Em situo al darrere de tot, se que em trobaré embós només de sortir de la plaça, però qui no ho farà?. Música, “L’últim dels mohicans”, a tot drap, 3 minuts, 1 minut i gas, vull dir caminar xino-xano, saludar a la família que s’han posicionat al mateix lloc que l’any passat, observant l’engraellat de sortida, i acabar sortint el darrer de la plaça, en comptes d’apretar-me altres corredors ho estan fent el públic que surt de la plaça, molt còmic.

Als 2 minuts del tret de sortida, pas per l’arc d’arribada, aquí comença de veritat la cursa. Primer quilòmetre planer per dins del poble i a enfilar amunt. Vaig pujant sense caminar mentre la pista és ampla, trot suau per escalfar la pota, queden molts quilòmetres per caminar. A la que la cosa s’estreny, abaixar el pas i a seguir el del davant. En un tres i no res em trobo amb en Carles Solivera, ho comento perquè pràcticament ja no ens separarem en tota la cursa. Anem amunt tot xerrant, pitjant l’accelerador just per ensumar el del davant, l’avançament és complicat, quan la cosa s’eixampla podem avançar a millor ritme. 

Arribant a Comafloriu amb en Carles al costat
Foto: Sílvia

Ens plantem a Rebost en poc menys d’una hora i mitja, molt bones sensacions, menjo alguna cosa, reomplo d’aigua i a seguir amunt cap a La Tossa. Aquest tram m’encanta perquè no deixa de pujar pràcticament en cap moment, cal serrar les dents per no abaixar el ritme. Les vistes que es tenen son magnífiques i en arribar a Comafloriu m’esperen la Sílvia i els pares per donar-me ànims, l’any passat només hi va arribar la Sílvia però aquest any hi eren tots, petita aturada per veure que estic en perfecte estat, no en va això acaba de començar, faig 25 metres i com l’any passat una part del Koala’s Team animant a tothom, aprofito l’avinentesa i els demano un glop de Voll Damm, m’acabo foten mitja llauna, gràcies companys ens veurem en un mes al Catllaràs i allà ja ho trobarem.

El gran grup ben estirat enfilant cap a la Tossa
Foto: Sílvia

Després de l’avituallament extra, gas i amunt. Arribo a l’alçada d’en Carles, però com que em sento fort apreto una mica, em planto al cim amb un cert marge i pràcticament amb un quart d’hora menys que l’any passat. Les vistes son extraordinàries, em permeto el luxe d’aturar-me a gaudir-ne abans de tirar cap avall, amb aquestes perdo de vista en Carles.

Començo a tirar tot buscant Penyes Altes. Primers 3 quilòmetres baixa que baixaràs, amb algun petita pujadeta per descansar quàdriceps, s’agraeix perquè aquí es pot volar força, a mitja baixada en Carles em torna a atrapar, ara si que ja no ens separem més. Després de baixar, a pujar s’ha dit, uns altres tres quilòmetres amb alguna baixadeta per compensar, no massa corrible. Anem fent a bon ritme i sense adonar-nos-en ens plantem a Penyes Altes, d’aquí en endavant baixa que baixaràs fins al Serrat. Al principi força pedregós, però mica en mica el terreny va tornant-se adient per a fotre una mica d’estella, això si, sense passar-se que queda molta cursa per endavant. A mig camí segon avituallament pirata, en un prat veig un nano amb una Voll a la ma, li’n demano, em giro i veig en una altre secció Koala estirats a la gesta animant als que per allà passem.

Xumant benzina superextra
Foto: Raül Racero

El sol ja comença a apretar i decideixo anar una mica més lleuger, així que fora samarretes i a gaudir del vent a la pell. En anar passant per aquests prats em venen al cap imatges del 2012, avui es pot apreciar la vellesa d’aquesta zona, prats, arbredes, cims, valls, colls, quina diferència. Però anem al gra, continuem avall fins arribar a un torrent, el creuem, i ja començem a enfilar amunt cap al Serrat, abans d’arribar-hi ens saludem amb l’Uri, a veure si puc veure alguna foto. 45 minuts abans que el 2012.

M’aturo aquí, queden més de 70 quilòmetres per endavant i suposo que un parell més d’entrades, poc a poc i bona lletra, aquí també toca anar a ritme d’ultra.

Següent entrada Ultra Cavalls del Vent 2013: bones perspectives #UCV13.

Salut i lectura.

Ultra Cavalls del Vent 2013. La prèvia #UCV13.

Bon dia,

Com que tot junt això pot ser molt llarg, ho farem per parts, començaré per la prèvia.

Per tancar els entrenaments, el dimecres sortida per no perdre to, decideixo fer el segon repte Nabes Strava. Començo a ritme suau, però mica en mica em vaig encigalant i acabo amb la pota molt carregada, son 11km amb 350D+. Dijous descanso per recuperar una mica, però divendres m’aixeco amb els quàdriceps renegant.

Divendres al matí treballant i repassant mentalment el que em tocaria fer el dissabte, acabant d’imprimir documentació diversa per l’equip i pendent del famós material obligatori.

Material a punt per empaquetar

A la una encara no se’n sabia res, però vaig decidir d’anar a comprar la única cosa que em faltava, una jaqueta impermeable, visita sense pressa a Esports Nabes, xerrant una mica de les previsions de cursa, una Bonati a la saca, ja li’n trauré suc, i un gran consell d’en Toti pel desplaçament, passat Vic agafar la C-62, cap a Prats de Lluçanès, en comptes de seguir fins a Manresa, brutal!!!!! Ens va estalviar mitja horeta ben bona de carretera, moltes gràcies.

Arribar a casa, fer la maleta, bé posar-ho tot a dins sense ordre ni concert, dinar, un plat d’arròs i una hamburguesa, cafetonet, recollir la resta de l’expedició (hi hem anat la Sílvia, els meus pares i jo) i cap a Bagà.

La ruta, A2 fins a l’aeroport, eix transversal fins a Gurb, C-62 fins a Gironella i C-16 fins a Bagà, una hora i quaranta cinc minuts de carretera, un tres i no res.

Sense marxa enrere.

A l’arribada un bon ambient a la vila, recollir el dorsal i la bossa, anem a fer un tomb, cerveseta a la Porxada i cap a l’explicació. Aquest any l’auditori està força buit, es nota que la gent no pateix gens pel temps o sap que els corredors professionals no hi trauran el cap. El que m’interessava, el material, obligatori a la sortida: Mòbil, manta tèrmica, xiulet, vas, tallavents (màniga llarga) i contenidors amb capacitat d’1 litre; obligatori a partir de les 5 de la tarda: Frontal, piles de recanvi, jaqueta impermeable amb caputxa, gorro/braga i elements per tapar totalment les cames. 

Esperant la reunió explicativa.

Acabada l’explicació toca preparar la bossa per Bellver, al mig del carrer i sense llum, i cap a Berga a fer l’entrada a l’hotel, petits problemes amb l’habitació, que es solucionen ràpidament i a sopar que es va fent tard. Anem a fer una pizza al mateix lloc que l’any passat, un parell de Volls per poder dormir millor i a dos quarts d’una al llit. El despertador marcava 05:30, calia aprofitar les hores de son al màxim.

De moment aquí arribo, al següent serà Ultra Cavalls del Vent 2013: sortida, gas i amunt #UCV13.

Salut i muntanya.

Reconeixent la Cursa de Muntanya de Girona per preparar la Cavalls del Vent.

Bon dia amigues i amics,

Per tancar la setmana, darrer entrenament seriós abans de la Ultra Cavalls del Vent, si tot va bé, dimecres faré una sortida al migdia per no deixar que la pota s’adormi del tot, però no deixarà de ser una sortida curta i lleugereta de material. 

Com que havia de ser una sortida de prova en tota regla, he anat amb quasi tot el material obligatori per UCdV, només he obviat la jaqueta Gore, que tal i com pinta la meto espero que no ens obliguin a dur, això vol dir que a part d’anar tot tapat de braços i cames, gràcies núvols per acompanyar-nos durant el matí, portava un pes afegit de 4,5kg a l’esquena, menys impossible, fins i tot he agafat els pals, que s’han passat tota la sortida lligats a la bossa, no massa bé doncs encara no he trobat enlloc on expliquin com funciona el sistema 4D que incorpora la XT Advanced Skin, però sóc conscient que dissabte els necessitaré.

Però millor us explico com ha anat la cosa. Varem quedar ben d’hora amb en Josep, a dos quarts de vuit del matí a Plaça Catalunya per anar a fer el recorregut complert de la CMG 2013. La cursa està prevista pel mes de novembre, però la gent de Klassmark ja ha penjat el track i sempre acostuma a ser interessant, varem trobar que podria ser un bon entrenament.

Una mica d’escalfament fins a la plaça Sant Domènec, punt de sortida de la cursa, i gas, bé, a mig gas, es tracta d’anar descobrint el recorregut, no de competir amb el cronòmetre. La sortida és la de sempre, pujada cap a Caputxins i baixada fins al Cul del Món, una de les portes més usades per accedir a Sant Daniel, seguim tirant per a trobar la riera de l’Onofre, passant pel costat de la Font del Ferro. Com que ha plogut la riera està força relliscosa, així que calma i tranquil•litat, no cal caure i fer-se mal. Al final de tot de la riera primera pujada contundent amb desnivells de més del 20%, curta però intensa. Un cop a dalt, ja ens trobem sota Puig Estela, baixadeta una mica bruta i foradada pels senglars, que ens porta a una darrera pujada abans d’anar a buscar la baixada a Can Lliure. La baixada és de les que es pot fer forat, però avui continuem amb la calma.

Un cop a Can Lliure, ens encaminem cap a la zona de picnic de Sant Miquel, es fa tot pel corriol clàssic, xino-xano. Un cop a dalt creuem la zona de picnic i ens toca anar a buscar l’entrada a les Mines del Nen Jesús, pel corriol que ens porta al creuament de la pista per anar cap a Sant Miquel o a Puig Estela. Agafem corriol avall, primer suau una mica de puja i baixa, força estret, però va incrementant de pendent fins a convertir-se en baixades picades, no deixem de baixar fins al fons de tot.  Crec que és la segona vegada que passo per aquí, un tall molt corrible, encara que hi ha força pedra, compte amb els turmells. Anem a parar a una construcció enmig del no res, suposo que per guardar-hi eines per a la neteja forestal, en comptes de seguir pel camí marcat, ens desviem per un corriol molt poc transitat, es tracta d’anar esquivant branques, arrels, arbres, esbarzers, fins anar a parar a la pista de Celrà, un bon descobriment.

Un cop a la pista, dos o tres cents metres i trancant a la dreta per anar a buscar el fons de la vall, al final del corriol de la Font de l’Alau, bona alternativa per evitar problemes el dia de cursa en cas de pluja, quins records del primer any amb aigua fins més amunt dels genolls. Comencem la penúltima pujada de la jornada, és llarga amb algun tram de descans i ens ha de portar fins passat el km 9 del camí dels Àngels, hi ha un parell de corriols nous, un que talla una corba del camí i l’altre que evita acostar-se a la carretera i voreja el turó, aquest segon també és poc transitat i força brut. Un cop completada la pujada, baixada per anar a trobar la línia elèctrica que puja als Àngels per darrera, un clàssic d’aquesta cursa. La primera vegada que el vaig pujar se’m va fer etern, però ara no deixa de ser una pujadeta mal parida amb un desnivell de bojos, o sigui una joia.

Un cop als Àngels, ens aturem 10 minutets, en Josep aprofita per hidratar-se a tope i jo m’acabo una barreta que porta dues setmanes oberta, i a baixar. Aquest any per començar anem a buscar la pista de Sant Mateu de Montnegre i el corriol que hi ha només de començar-la. És molt usat per ciclistes, però poques vegades hi he vist corredors, bona idea per donar-lo a conèixer. Al quilòmetre i mig s’empalma amb el camí clàssic de baixar dels Àngels, però ens desviem de nou fins a tornar-lo a enganxar a la darrera drecera abans de la casa de les Figues. És una zona molt corrible, que combina talls més amples amb alguns d’estrets, on els que vagin cuits poden passar-ho malament, se’ls pot fer etern, doncs hi ha força pla mentider. Un cop aquí a trobar l’Olivet i avall que fa baixada pel corriol. Per acabar, desfem el mateix camí que hem fet a l’anada, i darrera pujadeta fins a tornar a trobar la plaça Sant Domènec.

Felicitar a Klassmark per superar-se amb aquesta cursa, el recorregut és variat, exigent i molt bonic.

Han estat 27km amb uns 1500D+, encara no he pogut descarregar el recorregut, m’he deixat les eines a casa i soc a Sevilla per feina. El ritme molt bo per haver anat força carregat, en prou feines he acusat el pes. Les malles sensacionals i els mitjons llargs, tot i no ser els ideals per anar amb les Mantra, no m’han molestat gens, ja veurem com responen amb les Ultra. L’únic inconvenient és que encara no estic del to recuperat dels cops al genoll i al maluc, però no deixen de ser molèsties puntuals que no m’afecten a l’hora de córrer i em queden cinc dies per recuperar-me.

Donar les gràcies a en Josep per acompanyar-me, ha estat una molt bona sortida!!!!

Això és tot per aquesta setmana, ara només estar pendent de la meteo per Cavalls i no patir massa, de fet ara per ara no ho estic fent, però ja se que el divendres serà una altre cosa.

Salut i Gavarres!!!