Hola amics i amigues,
Aquesta setmana tocava començar a posar en pràctica el meu pla
d’entrenaments per la Cavalls...això implicava fer uns 120 quilòmetres amb 4 o
5000 metres de desnivell, durant la setmana...
Al final ho he complert...sis sortides corrent i una caminada al Pirineu,
per fer 116 quilòmetres amb un desnivell acumulat de quasi 4900 metres...així
doncs cada dia he fet una sortida o altre, però sempre fent menys de 30
quilòmetres al dia, combinant desnivells amb pla...
Tres sortides curtes per les Gavarres, la Cursa Solidària de Cantallops
pels Focs de l’Empordà, una ruta pel Carrilet fins a Llambilles, una escapada
al Pirineu i una volteta per la Devesa...
 |
| Cartell publicitari de la Cursa |
Primer us parlaré una mica de la Cursa Solidària de Cantallops, va ser un
èxit a tots nivells...una participació altíssima, érem més de 1000 persones,
corrent, caminant, animant o treballant per recaptar fons de cares a la
recuperació dels boscos...
Hi havia dues curses, una de 12 quasi sense desnivell, recorrent pistes
forestals pels voltants del poble, pensada per als caminaires...i una segona de
22 quilòmetres amb quasi 1500 metres de desnivell pensada pels corredors...
Parlaré de la segona, que és a la que vaig participar acompanyat d’en Pere,
la sortida era a les nou, en el cas de la Sílvia, que amb la seva germana i una
amiga de Palau la feien caminant, van avisar que es podia sortir abans, sense
por de no trobar els punts d’avituallament...així que a les vuit ja enfilaven
el camí...
El recorregut va ser força interessant...després d’una sortida voltant una
mica pels carrers de Cantallops, la cosa va començar a pujar per corriols molt
bonics...poc a poc ens anàvem enfilant apreciant unes vistes molt
boniques...això si, la gran quantitat de gent feia que el ritme fos molt
lent...
Més o menys cap al quilòmetre dos i mig, no ho puc dir amb exactitud doncs
el rellotge es va quedar a casa, vam començar a transitar per la zona
cremada...era un espectacle dantesc...anaves passant per la carena i el
sorprenent era que a l’esquerra tot s’havia cremat, en canvi una mica a la
dreta del recorregut era tot verd, bé una mica groc per la falta d’aigua...tal
i com havia sentit un canvi sobtat en la direcció del vent havia salvat la
serra de Verdera i condemnat la resta...després d’un parell de quilòmetres mal
comptats el paisatge va recuperar el verd-groc clàssic de l’estiu mediterrani a
banda i banda...
Al final del tram ens trobem amb un parell de grups de caminaires coneguts,
primer en Lluís Farrerós i en Pep Ensesa, i als 5 minuts la Sílvia, l’Ia i la
Susana...els dos estan patint ja l’efecte de la calor i el fort desnivell del primer
tram de recorregut... hi xerrem una estoneta, avui el rellotge encara importa
menys que de costum...
En aquest punt havíem completat la primera gran pujada del dia...tot seguit
una mica de pla i baixadeta fins al primer punt d’avituallament, amb una
aturada tècnica per contemplar l’avió de l’Albera, un DC-6 de la protecció
civil francesa que es va estavellar durant el foc del 1986...després de beure força
i menjar alguna cosa, tocava baixar una mica més per la pista que ens porta a
Requesens...en arribar a un revolt, a poc més de 500 metres , altre vegada puja
que pujaràs...aquest cop per mig de bosc...una pujada curta però amb un
desnivell considerable que ens porten al punt més alt de la ruta...
Després d’una mica de pla, baixada...és en aquest punt que em trobo en
Juvanteny, un company de feina, que s’ha torçat el turmell...mala peça al
teler...intentem contactar amb algú, i ens oferim per ajudar en el que
calgui...després d’uns cinc minuts, seguim amb la baixada...ens aturem a una
font que ens ha comentat l’organització que hi ha...que bé que es posa l’aigua
ben fresqueta...seguim baixant fins al segon punt de control...
Aquest es troba just al costat de la Cantina de Requesens...amb en Pere ens
hi aturar-nos a fer un cervesa, que bé que es posa...això si, hem perdut deu
minuts llargs i ens ha avançat força gent, però que bé que es posa...amb els
ànims renovats, ens dirigim cap al Castell de Requesens...és una pujada suau,
però la calor ja comença a apretar que dona gust...en aquest punt ens trobem en
Flores, que aprofita per fer unes fotos...crec que surto en alguna...seguidament
baixada ràpida per tornar a pujar al segon control que és alhora el tercer...ara
només queda alguna petita pujadeta i gas...
El primer tram és per pista amb una certa pujada...però ràpidament enfilem
un corriol força pedregós, amb algun que altre puja i baixa...no massa
corrible, però amb una vista espectacular de l’albera...és el mateix que havia
fet a la Cursa de Cantallops al 2011...per acabar una baixada de poc més d’un
quilòmetre per perdre 200 metres de desnivell...una mica de pla i altre vegada
a Cantallops...
Vam beure i menjar alguna cosa, i al cap d’un quartet d’hora vaig enfilar
el recorregut a l’inrevés per anar a buscar a les caminaires...només vaig haver
de desfer la darrera baixada, en aquest cas pujant...jejeje...
Felicitar a la organització, els voluntaris, els col·laboradors, els
caminaires, els dorsals “0”, els corredors, a tota la gent que va participar en
aquesta activitat per recaptar fons per la recuperació d’allò que el foc va
devastar...
 |
| Vista des del Torreneules |
Després d’això ara toca parlar una mica de la sortida del dissabte amb en
Peio...per continuar preparant la Carros de Foc, varem tornar a Vallter per fer
una ruta...en aquesta ocasió varem decidir de fer una cosa diferent, bé fer un
cim que no havíem fet mai i val a dir que encertarem la dificultat del
mateix...el Torreneules...
La ruta sortia de les corbes de Vallter en direcció al refugi d’Ull de Ter,
d’aquí ràpidament fins al Coll de la Marrana, en 40 minuts ens hi plantem
després de superar un desnivell de més de 400 metres...
Seguidament baixada pel dret fins al refugi de Coma de Vaca...anem molt xino-xano
encantant-nos amb els cabirols, els cavalls, les vaques, en resum amb tots els
animalons de la zona...el darrer tram el fem resseguint el riu, tot buscant
alguna gorga interessant...no tenim intenció de banyar-nos, però si sabre de la
possibilitat de fer-ho...
 |
| Coma de Vaca amb el refugi al fons |
 |
| Fauna a la Coma de Vaca |
En una mala decisió, girem per buscar el Torreneules abans d’arribar al
refugi...i dic mala decisió perquè això ens acaba afectant molt, doncs el dia
és calorós i acabem patint per falta d’aigua...ja hi arribarem...el que us
deia, la pujada al Torreneules no és massa llarga...comença amb una suau
aproximació ascendent de més o menys uns dos quilòmetres i mig, on superem un
desnivell d’uns 200 metres...
Després d’aquest tram comencem un gir a l’esquerre per encarar una pujada d’uns
dos quilòmetres amb un desnivell de més de 500 metres...això implica un 25 % de
desnivell mitjà...el primer quilòmetre i mig ens porta fins al Coll, després
queda la puja final, uns 150 metres de desnivell per un pedregar...això si, les
vistes des dels 2711 metres del Torreneules son fantàstiques...però la sorpresa
és que està totalment ocupat per formigues alades, així que en un vist i no
vist reculem altre vegada al Coll, on ens aturem per fer un mos ràpid...
 |
| Darrers esforços al Torreneules |
Veiem que el recorregut que seguim, gentilesa de la gent de senderisme i teca, va carenant en un puja i
baixa constant...avaluem si tenim la possibilitat de fer-ho per baix, però no
ho veiem clar i ens toca anar fent petites ascensions...primer al Cim de la
Coma del Clot, seguit del Fontnegra, després els Rocs Blancs, el cim Alt de les
Arques i d’aquí directament al Coll de Noucreus...en aquesta carenada hem d’agrair
que uns caminaires ens donen una mica d’aigua, quasi estàvem secs...però tot i
això en varem fer prou...
Ja hem fet el noranta per cent de la pujada que ens tocava avui...per acabar
la ruta ens toca enfilar el GR-11 de tornada a Vallter...però a l’alçada del
pla de les Eugues, ens veiem obligats a omplir el bidons amb l’aigua d’un dels
rierols que formen el Freser, estem totalment secs...amb el que agafem en tenim
per arribar al refugi on quasi assequem la font...
Un recorregut molt bonic i més exigent del que ens pensàvem...un dia de
molt de sol, però amb airet constant que ens permetia de no passar excessiva
calor...i una lliçó que costarà d’oblidar...no saltar-se els punts de recollida
d’aigua, et poden treure d’un mal tràngol...
La setmana
següent crònica de la Carros de Foc amb els Intrèkkids...espero que ens vagi
molt i molt bé!!!!
Salut i canya!!!!
