Bon dia de nou,
Aquesta setmana
arriba Sant Joan, la nit més curta i el dia més llarg...i participaré en la
meva segona ultra...aquesta vegada més curta, només 60 quilòmetres, amb menys
desnivell, crec que no arriba ni a 1000 de desnivell positiu...però no deixa de
ser una quantitat de quilòmetres a tenir en compte...ja veurem com acabo,
aquest cop la climatologia pot ser extrema...per preparar la cursa no he tingut
gaire coses en compte...he fet el que faria una setmana normal, amb un afegit,
el dimarts i el dimecres soc fora de viatge i no puc sortir a córrer en horari
normal...així que toca buscar alternatives...
El dilluns
aprofito el migdia per anar a fer 15 quilometres per les Gavarres...fot una
calor que fa por la guilla...més de 30 graus al sol, amb una humitat molt
alta...el resultat és un gran patiment...amb el bidó que porto sempre no en
faig prou...he de caminar molt més que normalment...però quedo content de poder
arribar a casa sense haver de lamentar cap inconvenient fruit del
cansament...ara, això em fa pensar que si dissabte fa la mateixa calor, el
patiment serà molt alt, sortim a les 10 del matí i enganxarem les millors hores
per prendre el sol...que no coincideixen amb les millors per córrer...
El dimarts em
toca sortir aviat cap a Coruña...per això he de llevar-me encara més d’hora per
poder anar a entrenar una mica...l’avantatge principal és que no pateixo gens
per la calor i em permet fer 20 quilometres sense excessius problemes...tot i
això em noto cansat i amb menys energia que normalment...crec que encara
arrossego les conseqüències d’entrenar a temperatures indecents...com que a
Galicia em tractaran molt bé, segur que em recupero ràpidament...
El dijous
decideixo canviar l’entrenament, vaig a fer una tirada en pla i les 7 del
matí...25 quilòmetres a un ritme proper a 5...és un ritme molt més del que em
plantejo per dissabte, cap a 6, però em permet comprovar que puc aguantar els
35 primers quilòmetres plans a bon ritme, relaxar-me pujant al Montgrí, això
vol dir deixar-me portar per les pendents, i petar-ho tot els darrers 10...o
això em penso...jejeje...al vespre a futbito tinc un petit problema en forma de
trepitjada a deshora...tinc una ungla del peu dret que fot un mal d’un parell
de collons, tinc dia i mig per recuperar-me o patiré a cada passa...
Sembla que
l’ungla reacciona bé...no noto massa molèsties el dissabte al matí, així que
crec que serà una bona jornada...el divendres hem anat a deixar el cotxe a
l’arribada, d’aquesta manera no he de dependre de ningú per tornar cap a Palau
per la revetlla...
A les nou la
Sílvia em deixa a la carretera d’accés al càmping Castell Mar, punt de sortida
de la primera Ultra Trail Aiguamolls – Montgrí...la cursa comença a les 10,
així que tinc temps de sobres d’arribar-hi xino-xano, hi ha poc més d’un quilòmetre...la
cursa pinta bé, un recorregut pels aiguamolls, força pla, passejada per la
platja, una mica de camí de ronda, pujada al Montgrí i esprint pel Baix Empordà
fins al càmping Castell Montgrí...uns 60 km, amb uns 900 D+...
A dos de deu ja
hi som tots, en total una trentena de corredors, anem comentant que el millor
hagués estat sortir una mica abans, bàsicament podem patir molt amb la calor un
23 de juny, amb unes quantes hores per endavant...però ens hem d’esperar a les
deu en punt, moment en que sortim tots...molt xino-xano el primer quilòmetre,
però tot i això es forma un grup al capdavant a un bon ritme, i per increïble
que sembli, soc un d’ells...
Els primer
quilòmetres, tres o quatre, passen per la zona dels aiguamolls al nord d’Empuriabrava...quan
els deixem en toca creuar la urbanització de punta a punta, uns tres
quilòmetres d’asfalt...després entrem de nou als aiguamolls i els recorrem fins
arribar a la platja...el recorregut és molt bonic, una passejada o pedalada
xino-xano per la zona ha de valer molt més la pena que corrent, anem a bon
ritme, molt proper a 5 per quilòmetre, un xic massa ràpid pel meu gust, però el
puc aguantar...poc a poc el grup capdavanter, format per en Pedro, en Joan i
jo, anem fem forat...al voltant del quilòmetre tretze arribem a la platja de
Sant Pere...ens toquen uns sis quilòmetres per la platja havent de creuar la
desembocadura del Fluvià...
Ens acostem a l’aigua
per fer el trajecte per un terreny més compacte i menys cansat...l’inconvenient
és que anem carregant de sorra i aigua les wambes...arribem al creuament del
Fluvià, amb uns deu minuts de marge sobre els perseguidors, però perdem tot
l’avantatge al arribar a la desembocadura del riu...ens trobem que el nivell de
l’aigua és molt més alt dels 50 centímetres que ens havien dit a la sortida i
ens costa molt trobar un punt per creuar sense problemes...al final toca nedar
i intentar que no es mulli res del que es porta a la motxilla, les s-lab ja no
preocupen, estan xopes i carregades de sorra, ja no ve d’aquí...així doncs en
Marc ens recupera molta de la distància que li portàvem...després del riu, toca
una mica més de platja fins a Sant Martí d’Empúries, on hi ha el primer punt de
control...ens aturem a treure la sorra i ja som un grup de quatre, amb en Marc
sempre a uns 20 segons nostres...
El següent tram
ens porta de Sant Martí fins a Cala Montgó vorejant l’escala per l’oest, sense
accedir en cap moment al nucli urbà...el recorregut és pràcticament pla, sense
tenir en compte una pujada cap al km. 28...al final ens plantem els quatre
primers, en Pedro, en Joan, en Marc i jo quasi a l’hora a l’avituallament...ja
portem 33 km...més de la meitat del recorregut cobert...anem a un ritme molt
ràpid, i és per això que a les primeres rampes decideixo frenar el ritme i
guardar forces per a la pujada al Montgrí...així doncs en Pedro i en Joan van
endavant i en Marc, del Centre Muntanyenc de Sant Cugat, i jo ens quedem a uns
2-4 minuts darrera seu...xino-xano, amb algun patiment arribem al tercer punt
de control, al km 40 de la cursa...ens aturem una estona per menjar i carregar
aigua, doncs no hi ha cap punt d’avituallament fins al final de la cursa....
Reprenem la marxa
i al cap d’uns 2 quilòmetres ens trobem amb unes marques al terra que no acaben
de lligar amb el que pensem que ha de ser el nostre recorregut...després d’uns
segons de debat, decidim seguir-les i pocs metres després el camí trenca cap on
pensem que ho havia de fer...però ens hem equivocat, ho intuïm quan portem uns
6 quilòmetres fora de ruta, però ho certifiquem al cap d’un quilòmetre, quan en
portem 50...decidim buscar un punt on agafar un taxi i anar a la sortida...així
doncs seguim avall i acabem, un parell de quilòmetres després, ja caminant, al
quilòmetre 28 del recorregut...
En Marc truca a la
seva dona i al final ella i un familiar, moltes gràcies als dos, ens venen a
buscar per dur-nos al teòric punt d’arribada...una bona experiència, però amb
un regust agredolç...unes hores compartides amb un nano magnífic en
Marc...sempre hi ha bona gent en aquestes curses i només per això paga la pena
continuar participant-hi...
Al arribar al
càmping Castell Montgrí, explico el nostre cas a la organització, que
ràpidament es disculpa i ens comenta que intentaran solucionar tot allò que no
ha acabat d’anar a l’hora de cares a la següent edició...parlo amb el que ha
arribat primer, en Pedro, i em comenta que sort que anava amb en Joan, el
segon, perquè just on ens hem desviat ell anava a fer el mateix...han avisat a
la organització però nosaltres anàvem massa a prop d’ells...
Amb la meva curta
experiència en curses, aquí els meus consells per a la organització: intentar
començar la cursa una mica més d’hora, a les tres hores de cursa el sol picava
que donava gust, revisar el marcatge el dia abans de la cursa per evitar
problemes, no és normal trobar marques d’altres curses on s’ha de passar doncs
confonen als corredors que no tenim els sentits al màxim fruit del cansament
acumulat, oferir la possibilitat de descarregar el recorregut per carregar-lo
en un rellotge amb GPS, hagués evitat moltes pèrdues, col·locar controls tant en
punts conflictius com en punts on fer drecera, hi ha molt de llest, continuar
amb la il·lusió del primer dia, aquestes coses costen i mica en mica es
milloren...
Apa doncs això és
tot per aquesta setmana...la següent més...
Salut i
canya!!!!!
