Agost: Resistint la calor fins al trencament.

Bon dia,

Aquest mes d’agost ha estat d’adaptació al medi, el canvi d’horari a la feina i com hem organitzat el període de vacances, m’ha permès gaudir de dies amb llarga estona per a les sortides.

Com que el que volia era fer una bona preparació per la Rialp Matxicots, el meu interès estava en no destrossar-me massa les cames. És per això que a començament de mes la bicicleta va predominar amb sortides als Àngels, per les dues bandes, acostament fins a les Planes, una ruta pel Pla de l’Estany, pujades a Sant Pere de Rodes, etc...

El màxim avantatge de la bicicleta, és que la calor es fa més suportable que en la cursa a peu, però mica en mica vaig anar intercalant alguna sortida, sobretot aprofitant els dies de mal temps. Pujades als Àngels, estirades de cames per Campdorà, el camí de Ronda de Roses a Torre Norfeu, una escapadeta amb en Tapi al Montseny, etc...

Tot anava be, fins al darrer dimecres abans de vacances, una sortida preciosa pel Montseny, ascens a les Agudes pel GR des de Sant Marçal, enllaç fins al Turó de l’Home, descens fins a Sant Bernat, pujada al Matagalls, amb posta de sol inclosa, i baixada per anar a trobar el cotxe de nou a Sant Marçal.

A uns cent metres del cotxe, pràcticament a les fosques i ja caminant per evitar riscos, em vaig torçar el turmell dret, però no m’ho vaig fer mirar esperant que no fos res. L’endemà en prou feines posava el peu a terra, un clar esquinç de segon grau, crec que sense edema ossi.

Així doncs, tota la planificació per Rialp centrada a recuperar al màxim el turmell evitant perdre la forma a base de sortides en bicicleta.

Al tancar el mes, un mes amb més hores d'entrenament que mai aquest 2016, el turmell encara està ressentit, però compto que els 16 dies que queden seran suficients per prendre la sortida en les condicions mínimes per acabar l’exigent recorregut, però això ja us ho explicaré d’aquí a uns dies.

Salut i muntanya!!!

Juliol: Repensant entrenaments

Bon dia,

Quan tot sembla que va bé, segur que es torça. Acabava el mes de juny amb bones sensacions, tot i l’abandonament a la Ultra 4K, el camí a Matxicots anava prenen forma. Però aquest 2016 em toca adaptar-me als canvis i les lesions.

Per un costat un canvi horari a la feina, passo a fer jornada seguida en comptes de partida, cosa que em dona un parell de tardes llargues per a fer sortides. L’altre una lesió inesperada a la cuixa esquerra, el meu metge de referència m’ha dit que el semitendinós o alguna cosa així, total que he hagut de canviar.

Per tal de combatre la calor i evitar forçar la zona afectada, m’he passat a la bicicleta, fent sortides de dues o tres hores al voltant de Pont Major, acostant-me a Corçà, Sant Esteve de LLémena, Cassà, Vilobí d’Onyar, etc. Això em permet de mantenir el to físic, el cardio, i recuperar el muscular.

Tot i això no me n’he pogut estar de fer un parell de sortides de dimecres amb el Club. Sempre acabant amb la zona tocada, però més per falta d’acció que per la lesió pròpiament dita, segons el metge.

Total que entro en mode supervivència per mirar d’arribar en condicions a Rialp, a l’agost tocarà provar de córrer de menys a mes al setembre fer alguna incursió pirinenca per certificar que la pota està en condicions.

Ja us aniré explicant.

Salut i muntanya!!

Juny: Avançant poc a poc

Bon dia,

El mes de juny ha estat molt productiu, cercant sortides amb força desnivell per afinar la pota per la Ultra 4K, tot i això no vaig poder arribar en condicions d’acabar-la i em vaig haver de conformar amb fer la meitat del recorregut, hi tornaré.

Però l’objectiu no era aquest si no continuar avançant amb pas ferm per la cursa que arribarà al setembre, la Rialp Matxicots i els seus fantàstics 82Qm amb 6.100D+. Ja hi ha ganes de tornar-hi i acabar de descobrir el que em va quedar al tinter aviat farà un any.

D’aquest més cal destacar les sortides per Verdera intentant lligar un recorregut exigent, amb un valor afegit i un homenatge a un altre recorregut ja existent, el trèvol de Núria. Es tractarà de fer 5 pujades al Castell de Sant Salvador de Verdera trenant una forma de trèvol a la muntanya, l’he deixat força embastat i compto que ben aviat l’enllestiré, la distància coincidirà aproximadament amb la de la marató i el desnivell serà superior als 2.500 positius, vaja una delícia. Ara, crec que caldrà esperar a la tardor perquè la calor d’estiu farà complicat fer aquest recorregut en autosuficiència.

Les altres sortides destacades han estat amb el Club Trail Running Girona, per un costat una a Vallter on vàrem pujar al gra de Fajol i a Bastiments des de l’estació d’esquí. Un recorregut que tenia ganes de tastar després de quedar-me amb les ganes a Emmona. Per l’altre una sortideta de presentació de la ruta directa al Puigdefrou, en horari més adient que l’habitual.

La resta per les muntanyes de Farners i les Gavarres, acumulant quasi 230 Qm amb és d’11.000 metres de desnivell positiu en unes 29 hores d’exercici.

Apa, ben aviat el resum de juliol

Salut i muntanya!