Bon dia,
Després de l’Ardenya i aprofitant el cap de setmana llarg, tres dies de
descans.
Tot i això el dimarts varem fer una sortida especial en família per
celebrar el primer aniversari del bitxo, ens en varem anar a la neu, ara, no us
penseu pas que varem carregar esquis o raquetes, això encara no toca, la
germana de la Sílvia ens va deixar un trineu i vam acostar-nos a Vallter a
passejar el bitxo amb ell. Al final, tenint en compte el fort vent del dia,
varem decidir aturar-nos a Setcases a fer el “bateig”. Primer varem passejar
amb els peus per la neu i li va fer gràcia això d’enfonsar-se, però a la que la
varem posar al trineu la cara li va canviar, no les tenia totes, però aguantava
estoicament fins que en fer una mitja volta va desequilibrar-se i va tastar la
neu amb la ma nua, no li va fer gens de gràcia i es va acabar el passeig. Hi
tornarem un altre dia, això si, quan sigui una mica més gran.
Per recuperar una mica, el dimecres al migdia vaig decidir-me a fer una
mica de pla, agafar el camí de Sant Jaume i anar cap a Medinyà, la cosa havia
de ser a ritme suau, però no n’aprenc i anava força accelerat, a més a més, en
arribar al trencant per pujar a Sants Metges, no em vaig poder resistir a fer
un parell de quilòmetres al 10 per cent fins a l’església, acostament fins al
poblat ibèric, pas pel castell i descoberta d’un corriol de baixada. Bona
sortida, amb millors sensacions a l’abductor dolorit de dissabte, cap molestia.
Dijous es celebrava el dia Internacional de les Muntanyes, això volia dir
acostar-se a algun cim emblemàtic de Girona.
Al migdia varem quedar amb en Tapi per fer un Sant Miquel ràpid. Varem
sortir de plaça Catalunya i varem escalfar una mica tot pujant pel carrer de la
força, un cop a Galligants cap a la font del Bisbe pel camí paral·lel al riu i
un cop a les monges a seguir el camí més ràpid de pujada agafant totes les
dreceres. Un cop a dalt de la torre del castell, la vista fantàstica, Pirineus
nevats, serra de Verdera, golf de Roses, les medes, ho veiem tot. De baixada
per pista i anar fent, amb una trobada amb en Martí.
Al vespre la darrera cita del Cims de Girona, la pujada a Rocacorba fent de
corredor escombra.
A un quart de vuit arribava al pavelló, canviar-se i indicar a la gent que
havia d’anar cap a la sortida, uns dos quilòmetres més amunt. Havia comptat que
en un quartet d’hora curt s’hi arribava, però no era ben ve així. Quan el
rellotge indicava que mancaven uns 15 minuts, vaig avisar que o ens hi posàvem
a no arribaven i els quatre corredors que quedàvem varem enfilar amunt sense
estressar-nos massa. Al final els dos quilòmetres es varen convertir en dos sis
cents i els quartet d’hora en vint minuts. A mig camí la Meritxell, una de les
que apretava per arribar a temps, em va dir tira que no pujo, vaig anar fent,
sempre amb un ull al clatell per si seguia i així va ser. Passàvem per la línia
de sortida amb uns tres minuts de retard, però cap problema, el més important
era participar.
Els primers dos quilòmetres planers els varem fer plegats, tot fent petar
una mica la xerrada, bé ja em va advertir que no xerraria massa o caminaríem
molt, li vaig dir que no es preocupes que tancar té aquestes coses i es fa per
gust, tot i això poc a poc els frontals del davant cada cop eren més a prop. Al
punt on s’agafa el corriol en Gerard i la Cristina anaven guiant els corredors
cap amunt, en arribar-hi els vaig dir que ja podien enretirar el control que
els darrers havien passat. Varem comentar la jugada un moment i a seguir amunt.
Amb la Meritxell varem anar seguint i en un tres i no res atrapava el primer
dels frontals, va seguir amunt i ens varem acomiadar, en arribar a dalt havia arribat
cinc minuts abans i avançat a quatre corredors, enhorabona.
 |
A mig camí.
Foto: Oriol Batista |
Quedaven un parell de quilòmetres mal comptats, dels poc més de tres del
corriol de pujada, i força desnivell, així que córrer poc i caminar molt, en
aquestes ens varem trobar el trio de les fotos, l’Uri, l’Abel i un tercer que
no coneixia, aturada per fer-la petar jo amunt i ells avall a agafar lloc per
sopar. Els que havíen acabat començaven a anar avall, al primer li vaig
preguntar qui havia guanyat, la resposta jo. Jajajajaja. Entre el frontal i la
roba d’abric no el vaig conèixer, lo vaig preguntat d’acord i qui ets, Jaume
Cornellà, el vaig felicitar i vaig seguir amunt prenent cura no se’m despistessin
al trencant final. Mentre anar saludant a tots els coneguts que baixaven, en Josep
entre ells, molt content amb el temps obtingut. Cada cop quedaven menys corbes
per l’objectiu, i en un xic més d’una hora hi varem arribar, avui 119
participants d’un total de 202 entre els tres dies, un gran èxit.
A dalt, en Josep i en Carles varen començar a recollir el campament per
baixar ràpid, tot desmarcant, i anar a sopar, en Llorenç i en Raül posant els
darrers gots i desmuntant l’avituallament i l’Adrià traient a més córrer el
sistema de cronometratge. Jo a seguir els darrers no fos cas que hi hagués
algun contratemps. Val a dir que al ritme que varem fer el primer quilòmetre
era impossible, els vaig haver d’avisar que el sopar era a les 10 i que el
pavelló encara ens el tancarien, varen apretar una mica més, però no massa, què
hi farem, un cop sortits del corriol i a la pista vaig pensar, som sis, hi ha un
cotxe, ritme baix, cap perill de fer-se mal, i si és així fàcil accés, arribarem
a quarts de quinze al pavelló. Total que els vaig comentar, apreto una mica i compteu
que arribaré al pavelló abans que vosaltres, dit i fet, gas i avall.
Dutxa ràpida i a sopar a La Sala, bones converses, moltes rialles i regals
per a tothom. Felicitar a tots els que vareu participar en alguna de les tres curses,
menció especial per Eugenia Miró, Estefania Gómez i Laura Pou, així com per Jaume
Cornellà, David Coma i Adrià Canimas. Felicitar a la organització que fa
possible una activitat com aquesta, que any rere any compta amb més i més
participació.
 |
El sopar a la Sala de cant d'Adri.
Foto: Klassmark |
La resta de la setmana descans, que també cal poder gaudir de la família.
Salut i amunt!
