Bon dia,
Aquesta setmana Esports Nabes m'ha deixat unes Dynafit Feline Superlight per exprimir-les una miqueta i poder fer una valoració. Al següent enllaç, http://www.esportsnabes.com/ca/noticies/test-dynafit-feline-superlight-per-cmb/, podeu veure'n un resum més concret.
.jpg)
Ha coincidit que he estat de viatge per feina i una part de les proves han estat fetes a Les Rodanes, una zona muntanyosa a cavall de Vilamarxant i Riba Roja al País Valencià.
Però anem poc a poc, el dilluns al migdia vaig passar per Can Nabes a comprar unes malles 3/4 i una gorra, moment en que em van entregar les vambes, i en arribar a casa varem anar a fer la volta amb la Sílvia. El circuit que varem fer va ser el mateix que la setmana passada, però aquesta vegada a l'inrevés i amb una temperatura més suau. Sortint de Pont Major cap al pla de Campdorà, una zona que podríem considerar com si fos pista forestal, la pujada cap a Campdorà de dalt carretera asfaltada, tret d'un petit corriol un xic humit, la baixada a Pont Major per un corriol força brut i la planejada fins a casa altre vegada per asfalt.
El comportament de la Superlight l'esperat, doncs ja les havia provat un any enrere, els trams de pista i asfalt massa dures, al corriol humit una tracció fantàstica i la baixada encara millor.
El dimarts al matí vaig encaminar-me d'hora cap a València, vaig fer el registre a l'hotel, em vaig canviar i cap a Vilamarxant per fer una nova prova per Les Rodanes. La zona de Les Rodanes és seca i molt pedregosa, i el recorregut que vaig fer consistia en dues pujades a la Rodana Gran, punt més alt amb 345 metres, i un acostament a la Rodana del Pic, per començar la primera pujada a la Rodana Gran per un corriol pedregós amb algun tram amb sorra fina, un cop a dalt baixada per un tallafocs impracticable, seguit d'un corriol compacte amb força arrels i per tancar la baixada una mica de pista forestal. Segueix per la pista amunt fins a trobar un corriol de pujada que em durà a una carena ampla molt pedregosa, baixada força neta i de nou pujada cap a la Rodana del Pic, corriol amb arrels i pedra, un descens ple d'arrels però gens pedregós em porta a la zona de les trinxeres, un corriol totalment corrible que enllaça amb una pista, quan la deixo entro en un altre corriol puja i baixa zero tècnic que em porta fins a la segona pujada a la Rodana Gran, un mur de pedra gens corrible, un cop a dalt, descens pel mateix lloc de la pujada inicial.
El comportament de la Superlight ha estat molt bo, la tracció als corriols relliscosos, la protecció que dona per totes bandes i la alta subjecció, al meu entendre son els tres punts que s'han tingut més cura en el disseny d'aquesta vamba. En els trams més corribles, zones de pla no massa abundants en aquesta ruta, topem amb l'elevat pes, uns 300 grams pel 43 que estic provant, no és una voladora.
El dimecres al migdia altre vegada cap a Les Rodanes, amb la intenció de fer la ruta del dimarts a l'inrevés, però en arribar al tram de pista després de la baixada rocosa de la Rodana Gran, m'he trobat uns corredors amb els que he estat una estona rodant, un parell de quilòmetres de pista, que m'ha portat a la zona de cresta del dia anterior, retallant uns quatre quilòmetres, que faig en sentit contrari. Finalment l'acostament per la segona pujada a Rodana Gran, que vaig fer pel tallafocs, ha estat per un tram de corriol força pedregós, finalment baixada de Rodana Gran per el mateix lloc que havia pujat al començament.
Les sensacions de la Superlight molt millors que els dos dies anteriors, segurament en perfeccionar la subjecció de la vamba al peu. Destacar que he apretat més baixant i no he tingut cap problema de tracció, sempre que volia frenar un xic o canviar de direcció bruscament he rebut una molt bona resposta.
Per tancar les proves no podia faltar una ruta clàssica, un puja i baixa a Sant Miquel, en aquest cas amb nocturnitat. Així doncs dijous al vespre, en arribar de viatge, vaig enfilar el corriol de la Decsa, vaig creuar la variant i amunt pel camí més directe a Sant Miquel, passant per la Font Martina, la baixada pel camí directe a Sant Daniel, per tancar una mica de pla Pedret amunt cap a Pont Major.
Vaig quedar sorprès amb el ritme que vaig poder portar al tram final, dos quilòmetres d'asfalt per sota de quatre, amb un calçat que no està pensat per això i sense cap molèstia, el que em fa veure que l'adaptació en quatre sortides ha estat espectacular. Pel que fa a les zones més tècniques, el fet de sortir de nit incrementa els contactes amb les pedres, però els reforços que incorpora minimitzen les conseqüències, en pujada la tracció que ens donen els seus llargs tacs deixen en un no res les patinades fruit de la poca visibilitat. A la baixada vaig intentar apretar i no vaig tenir cap problema, la confiança que donen amb la seva adherència van tenir com a resultat la segona millor baixada que he fet mai segons strava, i això que la vaig fer de nit!
Això és tot, arriba el cap de setmana de la CMG on faré una mica de seguiment dels companys Intrèkkids!
Salut i panteres!
Per tancar les proves no podia faltar una ruta clàssica, un puja i baixa a Sant Miquel, en aquest cas amb nocturnitat. Així doncs dijous al vespre, en arribar de viatge, vaig enfilar el corriol de la Decsa, vaig creuar la variant i amunt pel camí més directe a Sant Miquel, passant per la Font Martina, la baixada pel camí directe a Sant Daniel, per tancar una mica de pla Pedret amunt cap a Pont Major.
Vaig quedar sorprès amb el ritme que vaig poder portar al tram final, dos quilòmetres d'asfalt per sota de quatre, amb un calçat que no està pensat per això i sense cap molèstia, el que em fa veure que l'adaptació en quatre sortides ha estat espectacular. Pel que fa a les zones més tècniques, el fet de sortir de nit incrementa els contactes amb les pedres, però els reforços que incorpora minimitzen les conseqüències, en pujada la tracció que ens donen els seus llargs tacs deixen en un no res les patinades fruit de la poca visibilitat. A la baixada vaig intentar apretar i no vaig tenir cap problema, la confiança que donen amb la seva adherència van tenir com a resultat la segona millor baixada que he fet mai segons strava, i això que la vaig fer de nit!
Això és tot, arriba el cap de setmana de la CMG on faré una mica de seguiment dels companys Intrèkkids!
Salut i panteres!
