divendres, 13 de juny del 2014

Ja hi som pel tros...

Bon dia,

Aquesta setmana hi ha cursa i normalment això vol dir baixar una mica el ritme per tenir la pota en les millors condicions possibles, i amb aquesta encara cal afinar més, doncs la UT Emmona no és qualsevol cosa, consta de 113,2 km amb 8.545 metres de desnivell positiu, segons livetrail.net.

Perfil de la prova
Font: emmona.livetrail.net

A part ha coincidit amb un viatge de feina, cap a Sevilla a gaudir de la calor, aquesta setmana ha tocat soportar unes gens menyspreables temperatures d'entre 35 i 38 graus, així que he innovat totalment en la preparació, diuen que per evolucionar cal fer canvis i aquesta vegada han estat radicals. Però anem a pams.

El dilluns tocava descansar, després de les 5 horetes de diumenge era el més raonable, i sorprenentment vaig quedar-me aturat a casa tot i les ganes d'anar a fer la volta.

Dimarts vaig aprofitar el migdia per anar a proveir-me de menjar i comprar un caprici, el soft cup de Salomon, com quasi sempre a Esports Nabes, un lloc per trobar bon material i millors consells. I el més important, anar a buscar el bitxo petit de casa i poder-lo veure, doncs entre una cosa i l'altre, viatge i Emmona,  estaré més de mitja setmana sense veure-la i és important que no s'oblidi de quina cara faig. Com que el vol era molt tard, vaig arribar just per sopar i dormir, segon dia de descans.

El dimecres tocava llevar-se ben d'hora, a les 7 ja em passaven a buscar, però al migdia aprofitant que em deixaven a l'hotel per "descansar", podia fer alguna  cosa. A fora el carrer no s'hi podia estar, així que vaig decidir anar al gimnàs de l'hotel a fer màquines. Vaig dir-me que seria un bon entrenament amb impacte zero per motivar-me una mica, això d'estar tancat em costa. Primer vaig fer 20 minutets a l'el·líptica, després 20 minutets més a la bicicleta estàtica, per seguir amb 10 més d'el·líptica i tancar amb uns altres 10 a la bici. Total una horeta suant com un pollastre, però lluny del sol.

Al vespre hi vaig tornar, aquesta vegada primer amb 30 minuts de bicicleta, seguit de 30 minuts d'el·líptica. Total del dia 2 hores d'exercici sense impacte perfectes per les meves cames. M'havia guanyat les dues pintes de cervesa per acompanyar la pizza i el gelat de postre per fer-ho baixar tot.


El dijous altre vegada matinar i vol intempestiu, amb arribada a casa a les dotze tocades, així que impossible fer alguna cosa.



I finalment divendres, el dia abans de la cursa més exigent del meu calendari de 2014, així que res d'exercici, avui ha htocat preparar la maleta i cap a Sant Joan de les Abadesses a gaudir de l'Emmona.



Han estat dues setmanes prèvies de força descans, mai havia estat tant poc actiu abans d'una cursa, així que és impossible saber com se'm posarà, més tenint en compte que ha estat un any amb poques sortides de llarga distància, però això ja us ho explicaré la setmana vinent, que encara ha de començar i ja veurem com acaba.


Salut i amunt!!!

dimecres, 11 de juny del 2014

#Emmona14: Preparant la llista de material...

Bon dia,

Quan queden menys de 48 hores per a començar l'UT Emmona d'aquest 2014, m'he decidit a fer la llista del material necessari, per tal d'anar més ràpid a l'hora de preparar la bossa i, a ser possible, no oblidar-me res a casa.


Material obligatori que hauré de dur sempre al damunt:

  Documentació personal
  Motxilla Salomon XT Advanced Skin 5 Slab (sense bossa d'hidratació)
  2 bidons
  Paravents: The North Face Verto Windstopper
  Frontal Petzl Myo
  Piles de recanvi pel frontal
  Manta tèrmica

Material opcional que duré:
  Xiulet
  Got Salomon Soft Cup 125ml
  Rellotge Garmin Forerunner 310XT  
  Rellotge Garmin Forerunner 305XT  (per quan se li acabi la bateria al 310)
  Bastons Black Diamond Ultra Distance
  Menjar: barretes, gels, llaminadures, etc...
  Llicencia FEEC
  Bitllet de 20 euros
  Telèfons

Roba que duré posada a la sortida:
  Buff
  Samarreta Interior UNNO s/m
  Samarreta Intrèkkids Negre
  Pantalons Salomon Exo Slab TwinSkin
  Mitjons Injinji Original Mini Crew
  Vambes Salomon Sense Mantra

Material que posaré a la bossa de Planoles:
  Buff
  Samarreta Interior Nike Pro Combat Hyperwarm Comp Shield
  Samarreta Intrèkkids Negre
  Malles Pirates X-bionic Running Pants
  Compressius Lurbel Ultra
  Mitjons Salomon Exo S-lab
  Guants The Nortch Face Insulated Apex Glove
  Menjar: barretes, gels, llaminadures, etc...

Això és tot el que crec que necessitaré, espero no deixar-me res.

Salut!

dilluns, 9 de juny del 2014

Més descans de l'esperat...


Bon dia,

Aquesta ha estat una setmana de recuperació, amb pocs quilòmetres. Tot comença el dilluns, al migdia no estic del tot fi i em quedo a casa a descansar, després de notar-me massa tapat el diumenge és el més recomanable. Al vespre encara estic pitjor que al migdia, em poso el termòmetre i com era d’esperar una mica de febre, sóc el darrer que cau a casa. Així que antigripal i descans.

El dimarts estic molt millor, però cal fer net del tot, decideixo agafar-me el dia de descans total, a part és l’aniversari de la Sílvia i he d’acabar de fer quatre compres, per preparar un bon soparet, o com a mínim intentar-ho. Crec que me’n vaig sortir.

El dimecres sembla que estic del tot recuperat, decideixo anar a fer un tomb, això si, en planer. Surto de Pont Major, baixo cap a Pedret, creuo el pont cap a Sant Ponç, recta eterna de Sarrià i cap a Pont Major altre vegada. No arriba a 7km sense desnivell, prou bon ritme, bones sensacions, però no estic del tot recuperat, tocarà descansar una mica més aquesta setmana.

Així doncs, tant dimecres, com dijous i fins i tot divendres decideixo no sortir i quedar-me a casa als migdies, les ganes hi son, però ja arribarà el cap de setmana.

El dissabte a Palau-saverdera és el dia de pujar a Sant Onofre, ens llevem d’hora, no és novetat que el bitxo es desperti aviat. I a dos quarts de deu comencem a enfilar amunt. És la primera sortida a muntanya del bitxo i estrenarà la seva Salewa Koala. Li encanta, ben enlairada, ho pot xafardejar tot, però tot i així es queda adormida a mitja pujada.
El bitxo a punt de marxa...
Foto: Sílvia
En 40 minuts ens plantem a dalt, després dels quasi des quilòmetres amb 300D+, amb una calor que espanta. He suat més que pujant a tot gas. Ens hi quedem una estoneta mentre la gent va preparant les taules per dinar. De baixada més del mateix, el bitxo s’adorm senyal que li ha agradat l’experiència.
Vista des de Sant Onofre
I diumenge darrera tirada llarga abans de l’Emmona, tenia la necessitat de fer cim al Balandrau i aquesta vegada ho he aconseguit. A les sis sonava el despertador, carretera i manta fins a Riber, aturada tècnica per esmorzar i cap a la Daió, pel camí recullo un nano que vol fer el Puigmal des de Queralbs i l’acosto. A dos quarts tocats comença la ruta, vaig amb el GPS i el track gravat, però després de dos intents ja em conec el camí.

Només de sortir em trobo una grata sorpresa, un ramader ha deixat anar un vedell a la muntanya, la bestiola només té dos dies i ja va trempat corriol amunt de quatre grapes, i nosaltres tardem mig any a gatejar, buff si que en som de maldestres. Segueixo fins arribar al nucli de Serra i ja comença la pujada eterna fins al Balandrau. Em noto recuperat del dimarts i en dues hores i cinc minuts em planto al capdamunt, constatant que el primer dia em vaig quedar a no res del cim.

Segueixo fent la carena est de Coma de Vaca, passant pels Tres Pics, i baixo al seu coll, on començo a veure el marcatge de l’UT Emmona, estic temptat de seguir-lo, però decideixo seguir amunt cap al Puig de la Coma, d’aquí a la Collada del Catllar, Puig de les Borregues i finalment anar a trobar el Coll de la Coma de l’Orri on m’aturo a menjar un momentet.
Coma de Vaca
El recorregut continua pujant al Gra de Fajol, baixant al Coll de la Marrana, Bastiments, etc..., però decideixo baixar cap a la vall que fot molta calda i vaig justet d’aigua. Enfilo pel dret fins a trobar-me de nou amb les marques de l’Emmona, déu n’hi do quina pujadeta ens espera fins a la Marrana. La Vall de Coma de Vaca està preciosa, el desgel ho ha deixat tot verd, l’aigua crua pel mig del camí en molts moments, arribo al refugi, carrego una mica d’aigua i a seguir cap a Daió.

Per començar una petita pujadeta i després baixa que baixaràs per un terreny no molt adient per fotre-li llesca, a la segona regirada de turmell afluixo una mica, no tinc pressa. Finalment després de cinc horetes i quart, poc més de 26km i uns 2.000D+ arribo al cotxe.

Ha estat una bona ruta, però he constat que no estic, ni molt menys, en el meu millor moment de forma, això vol dir que a l’Emmona patiré de valent.

La setmana vinent descans que dissabte tocarà apretar les dents.

Salut i convicció!!!!