Bon dia,
Aquesta ha estat
una setmana a mig gas, com que tenia molta feina per casa era impossible
arribar a tot arreu.
El dilluns,
després de tres dies de descans, tocava estrenar les New Balance, per evitar
maldecaps, una sortida curta per començar a conèixer-nos. Pujada pel camí dels
Àngels, baixar cap a la Font dels Lleons, seguir fins a la Font d’en Fita,
enfilar pel Calvari i a casa. Bones sensacions en la meva primera sortida amb
les minimus, tastet sense mitjons, em faltarà acostumar-me a baixar, tinc la
sensació que són molt diferents de tot el que he portat fins ara. 9km 280D+.
Dimarts doblet,
al matí una sortideta mixta en BTT, pujada pel camí de les Dones a ritme
tranquil i baixada per la carretera dels Àngels. És un circuit que darrerament
em fa peça, combina una pujada per pista amb poca dificultat tècnica, amb una
baixada per carretera així es redueixen els impactes, tot en una horeta mal
comptada. 16km 350D+.
Al vespre, la
primera nocturna intrèkkida amb cara i ulls de la tardor, això vol dir sortir
amb frontal des de la banqueta. A les 8 del vespre ens trobem amb en Josep i en
Miquel a Galligants per fer un puja i baixa eminentment pistero a Sant Miquel,
cal anar-se acostumant a això de la llum abans de cremar corriols tècnics. 10km
340D+.
El dimecres no
surto fins al vespre, com us he comentat tenia força feina per casa. Faig el
segon Sant Miquel de la setmana, però aquesta vegada pujant per corriols i
baixant per la pista. 11km 340D+.
I ja no és fins
dissabte que arriba la darrera sortida. En aquest cas es tracta de l’Homenatge
a en Víctor Funosas, encara que havíem coincidit en més d’un sarau, Girona és
petita i els quatre que correm per les muntanyes ens tenim molt vistos, no
havíem arribat a fer-la petar mai, però
volia ser-hi.
La convocatòria
era a les 8 del matí a les corbes de Vallter. Es tractava de pujar a Bastiments
per col·locar-hi un recordatori, baixar al refugi i llegir unes paraules amb
música de fons. Som una bona colla, cares conegudes, altres que no tant o gens,
ningú li agrada ser-hi, però tots hi volem ser, i n’hi ha que voldrien però no
han pogut. Cadascú al seu ritme, alguns correm d’altres xino-xano, ara t’atures
a contemplar el paisatge, ara xerres amb un, ara ho fas amb un altre, ara
ajudes en el que pots, ara penses, ara recordes, una horeta i mitja que es fa
curta, però alhora dona per a molt.
Primer ens aturem
al refugi d’Ull de Ter, per compactar el grup, alguns s’hi quedaran, després al
coll de la Marrana, fa vent encara que és suportable, està mig enfarinat i molt
glaçat ja s’acosta la temporada de neu, ens aturem ben poc, hem d’anar ràpid
que a dalt hi ha feina a fer. Un cop a dalt gratar terra per instal·lar el
recordatori, els amics d’en Víctor s’ho han currat i molt.
 |
| Aquest és el record. Foto: Carles J. |
La segona part de
l’homenatge no serà fina a les 12 així que em decideixo fer una volteta. Sense
forçar, avui no toca, arribo al coll de la Marrana i em miro el Gra de Fajol,
no hi he pujat mai i sempre l’he tingut a tocar. Em decideixo i amunt, una
pujada molt guapa, curta però exigent, quasi un km al 20%. Segueixo cap al Gra
de Fajol Petit, per baixar directe al refugi, però la tartera no fa bona pinta,
així que remunto i a baixar per on he pujat.
Arribo al refugi
i m’hi trobo l’Andreu, ja m’havien comentat que hi havia un conegut
treballant-hi, la fem petar una estona amb una cervesa a la ma, em saludo amb
en Miquel, ens teníem vistos, però no havíem parlat encara. És l’hora dels parlaments, hi ha uns músics,
violí i flauta, toquen una cançó, no recordo quina, després en Sergi llegeix un
escrit que s’ha preparat, paraules ben trobades, una mica de música, un
parlament de la mare, el llegeix una amiga ella no hi ha pogut ser, per tancar
la vall del riu vermell. La gent s’emociona, no és per menys, moments
complicats de descriure, però amb un pensament al cap, davant els imprevistos i
les dificultats, aixecar-se, gas i amunt!!!!
Per acabar,
després de quasi dos anys tornaré a l’asfalt. Només he fet 3 curses 100%
asfalteres, la meva primera cursa a l’abril de 2011, els 10 km de Girona,
organitzada per Esports Parra, única marca oficial en la distància 45 minuts
llargs, la segona ja va ser la mitja marató d’Empúries, un parell de setmanes
després, on vaig baixar de l’hora i 40 minuts, i per acabar la Sant Silvestre
del 2011, on vaig acompanyar la Sílvia en la seva primera cursa i varem superar
per poc els 30 minuts. M’hi he apuntat per no quedar-me amb les ganes, l’any
passat vaig anar a veure la sortida i l’arribada, hi corrien amics i coneguts,
l’ambient que hi havia era bonic i feia aparèixer les ganes de sortir a córrer.
Objectiu, cap en
concret, no entreno específicament per això, no surto a fer sèries ni farleks ,
simplement surto a córrer per la muntanya i apreto el que puc, com puc i quan
puc, intentant no rebentar mai, m’agrada patir, però sobretot passar-ho bé, de
fet aquest és l’objectiu passar-ho el màxim de bé i patir el mínim, no sempre
ho aconsegueixo, ara sempre hi ha allò de baixar dels 40, encara que en el meu
cas seria un miracle si ho fes.
