Bon dia,
Després d’un mes
d’agost de vertigen, 37 sortides, quasi 60 hores, més de 690 km i 18.600D+, en
31 dies entre bicicleta i cursa a peu, sense cap competició pel mig, m’he
agafat una setmaneta més relaxada, però sense adormir-me, no en va s’acosta
Cavalls, no cal arribar-hi destrossat però tampoc baix de forma. Buff, difícil
equilibri per un sonat de l’entrenament.
D’entrada el
dilluns descanso, ja no recordava què volia dir un dia sense activitat, m’ha
anat bé per recuperar una mica del cop que em vaig fotre dissabte. Però com que
no puc parar quiet, el dimarts al vespre les meves cames tornen a encaminar-se
a Sant Daniel per fer una sortida “tranquil·la”, si per això s’entén acabar a
l’esprint amb un quilòmetre a 3:37, per provar les noves malles X-bionic. En
Toti m’en va recomanar tres de possibles, per les exigències de Cavalls del
Vent, unes North Face, unes Salomon i les X-bionic, però aquestes crec que
m’aportaran més, tenint en compte que les meves nits en ultres acostumen a
durar de lluna a lluna. A part, en un reportatge del laboratori de l’esport, un
programa una mica freak que fan a esports3, els productes d’aquesta marca varen
quedar molt ben parats pel que fa al manteniment de temperatura corporal .
La ruta és una
mica enrevessada, surto per Galligants anant a buscar la font dels Lleons, però
no trenco cap a la font d’en Fita si no que segueixo recte amunt per donar la
volta per dalt, aquí em trobo un grup nombrós de corredors, diumenge hi ha la
XXa pujada a Sant Miquel i força gent s’entrena per l’esdeveniment. Un cop a la
font m’enfilo per la pista que, passant per un “camí particular”, porta al camí
dels Àngels. Al capdamunt investigo si hi ha alguna ruta alternativa, però no
en trobo cap i he d’acabar baixant un tall de pista per empalmar amb el corriol
clàssic. Un cop al primer descans de la pujada, teniu en compte que baixo,
trenco a la dreta i faig un recorregut per la zona de les “escales”, la “paret
de la línia” i el “corriol dels salts”, els noms de collita pròpia, per acabar al
final del descans anterior després d’un parell de baixa–puja. Baixo fins a l’A2
pel corriol clàssic, el més pedregós, i la travesso pel túnel. Un cop aquí
segueixo cap a la font del Ferro, avui va de fonts, i pujo pel camí de l’antiga
sorrera. En arribar al capdamunt, només em queda seguir la pista, doncs amb les
presses m’he deixat el frontal a casa i la visibilitat és molt reduïda. Un cop
a l’asfalt les cames comencen a anar soles i em marco uns darrers tres
quilòmetres a molt bon ritme. 15km 410D+.
He quedat molt
content amb les malles, son d’aquestes que queden sota genoll, unes pirates, i
sempre m’havien donat molts problemes de bessons, però com que aquestes proporcionen
una compressió mitjana, m’hi he acostumat després d’uns 3 km. No se si és pel
descans d’un dia o perquè ja estic acostumat a la canya o per les malles que
diuen que incorporen recuperació, però avui les cames han quedat molt ben
parades. Ara diumenge tocarà veure si hi ha problemes de fregament, tinc
prevista una sortida molt llarga i ho podré comprovar. També he recuperat les
Sense Ultra i he de reconèixer que, si no fos perquè la goma s’evapora, són
fantàstiques, ara un no està per gastar-se 150 euros en vambes cada vegada que
corre una ultra, que Cavalls serà la quarta de l’any i no serà la darrera.
Dimecres torno a
descansar, però dijous per variar una mica m’acosto a Banyoles a fer un cim, Sant
Patllari. He trobat una ruta a wikiloc i l’allargaré amb dues mitges voltes a l’estany.
Surto de treballar i carretera i manta fins a Banyoles, aparco vora l’estany,
preparo el cinturó d’hidratació i a córrer. Surto de la zona de la Draga i
ressegueixo l’estany allunyant-me del nucli urbà. En arribar a Santa Maria de
Porqueres, després d’uns 4 quilòmetres al voltant de l’estany, comença el recorregut
que m’he baixat. Primer un quilòmetre pràcticament pla que porta a la carretera
que va a Sant Miquel de Campmajor.
Un cop aquí els
primers dubtes en un trencant, després de provar les tres opcions, descartant
sempre la carretera, segueixo el camí que toca, un camí que mica en mica es va
embardissant fins arribar a barrar pràcticament el pas, no tinc cap altre opció
que apartar les branques d’esbarzer intentant
punxar-me el mínim i seguir endavant, fins anar a parar a la carretera. Per
poder continuar he de fer una volteta, doncs les bardisses s’han apoderat
completament del punt per on passa el recorregut, son 200 metres extres, més diversió.
Les primeres rampes son al voltant del 20%, però a partir del segon quilòmetre
ja passen al 10, el camí és transitable sense massa problemes, tret d’un punt on
les branques caigudes tallen pràcticament el pas, a escassos 500 metres de l’ermita
la cosa passa a planejar.
M’aturo un
momentet a l’ermita, hi ha un parell de ciclistes, ens saludem, bec i a baixar.
Primer reculo al voltant d’un quilòmetre per allà mateix on he pujat tot
buscant un desviament que no trobo, faig mitja volta, refaig uns 300 metres i
enfilo per una pista que crec que em pot dur al camí, faig uns 600 metres pista
avall, però res, així que torno enrere i decideixo tornar per on he pujat. Quan
passo per la zona on hi ha d’haver el trencall al trobo, he perdut uns 10
minuts llargs buscant el trencant, però què hi farem. El corriol és una drecera
que em porta a una pista que va baixant altre vegada fins a Porqueres, en aquesta
ocasió més pedregosa, així que una mica més lenta amb llum de frontal. A partir
del km 17 la pista es converteix, durant un quilòmetre i mig, en asfalt i
aprofito per estirar bé les cames imposant un ritme alt. I ja he arribat de nou
a l’estany, concretament entro per l’Estanyol del Vilar. Tanco la volta a l’estany
fins arribar al cotxe. 20km 590D+.
La sortida d’aquest
dijous excel·lent per anar-me acostumant a voltar-la amb el frontal per terreny
desconegut i en solitari. Aquest vespre repetiré, però per les Gavarres, tinc
la intenció de fer una sortida de 3 horetes, segur que seran més, sortint cap a
les 10 de la nit de casa, però això ja us ho explicaré a la següent entrada,
que de tant llargues pocs us les acabeu de llegir.
Salut i amunt!!!
