Bon dia a totes i tots,
Aquesta ha estat una setmana força reeixida, al final he pogut estrenar les
raquetes, he quedat molt content de l’experiència però també sóc plenament
conscient que patiré molt a Núria. Però millor començo pel començament i us
explico la setmana.
La setmana comença amb una sortida llarga per les Gavarres, tot aprofitant
que venen a revisar el gas a casa i he de sortir abans de la feina. Al final
acabo fent una mitja (21,1km) amb 750 D+. Pujada a Torre Alfons XII, baixada fins
a Galligants, pujada empinada per tornar a baixar i anar a buscar el camí de
les Dones, d’aquí a Puig Estela i Sant Miquel i rabent cap a Girona. Al vespre,
per estovar les cames unes piscines relaxants, la millor manera de deixar les
cames a punt per dimarts.
El migdia bicicleta, una sortida curta fins a Medinyà combinant camí amb
asfalt, surten 23km i 150 D+. Al vespre nocturna amb els Intrèkkids, al final
amb en Josep decidim anar cap a Cassà pel carrilet per variar una mica, ens
anem engrescant i acabem fent 21,2km amb 190 D+, una bona sortida.
El dimecres m’agafo el migdia amb molta calma, tot i això pateixo una
caiguda a la baixada del Calvari, una sortida ràpida de 10km i 300 D+ explorant
nous caminets per les Gavarres, bones descobertes.
El dijous toca agafar la bici i anar fins a Cassà on he quedat amb en Quim.
A l’anada cap problema, però tota la tornada, que és en baixada, bufa un fort
vent de cares que em fa anar molt més lent del normal, tot i això puc arribar a
casa sense problemes després de 26km i 200D+.
La setmana la tanco el dissabte amb una sortida amb raquetes, l’estrena!!!!
Em llevo d’hora i a les vuit ja soc de camí cap a Vallter, al passar
Setcases, m’avisen que calen cadenes els darrers 5km. Com que no tinc ganes d’estar
més estona a la carretera que a la neu, acabo deixant el cotxe a l’aparcament
de Setcases i enfilo el GR11 camí de Molló, veient que hi ha força raquetaires
que l’enfilen.
El camí puja força dret, el primer quilòmetre he de treure’m un parell de
cops les raquetes per manca de neu, però en entrar al bosc, després de deixar
la pista, tot canvia i la neu és l’absolut dominador del paisatge. Després d’uns
tres quilòmetres de pujada pel GR11, el deixo i agafo una pista, no em
pregunteu on sóc, doncs no en tinc ni idea.
És la primera vegada que faig aquest circuit i no tenia previst de fer-lo,
tot i la neu, la pista és fàcil de seguir i el paisatge és fantàstic. Tot i
això el vent fa que de tant en tant la pista queda sense neu i les raquetes es
queixen.
Després d’uns cinc quilòmetres més arribo a un tancat metàl·lic, en no
conèixer el que em puc trobar decideixo fer mitja volta, per no arribar massa
tard. Després de recular el primer quilòmetre, em trobo amb una parella que em
diuen que la ruta és circular i que no he de tenir cap problema, així que mitja
volta i gas.
Un parell de quilòmetres més enllà d’on he girat abans, em trobo amb l’indicador
del camí de la transhumància i m’indica que queden 14km per tornar a Setcases,
tinc la sensació que es farà molt llarg. Sort del paisatge que és espectacular.
Segueixo uns 5km per la pista i arribo a un indicador que marca un camí cap
a Setcases, la única indicació son uns puntets grocs, que estan pensats per
veure de pujada i jo estic baixant, però bé ja ens en sortirem.
El camí baixa força dret, i després de perdre’m un parell de vegades arribo
a la creu de Setcases sense massa problemes. Toca descalçar-se i fer el darrer
tall amb les raquetes a la mà, que ja han quedat prou ratllades per ser el
primer dia.
Molt bona experiència, ara tocarà trobar un altre dia per poder repetir
abans de la cursa de Núria.
Això és tot per ara.
Salut i amunt!!!
