Pendent de les proves mèdiques...

Bon dia amics i amigues,

La que havia de ser una setmana amb força càrrega d’entrenament per preparar la Kilian’s Classik, cursa de 45 km que es disputa pels corriols on entrenava en Kilian a Font Romeu, tenia previst sortir més de 10 hores a entrenar per la muntanya...s’ha convertit en una setmana de repòs quasi absolut...anem a pams...

Portava unes tres setmanes amb una tos no gaire normal, però com que soc així de senglar continuava entrenant i fent la viu-viu...fins i tot el dilluns vaig fer una sortida curteta, tres quilòmetres de no res per reconèixer el recorregut d’una moguda que estem pensant amb els Intrèkkids...però això ja ho explicaré quan toqui...dons això que el dilluns tres quilòmetres per Girona i a descansar, que encara tenia la pota fluixa dels 50 km sota el sol de dissabte...

Tota la moguda va començar el dimarts a la nit...em desperto a quarts de 5 de la matinada i tinc la sensació que soc un forn...em bull tot el cos, però a l’hora he de tapar-me amb els llençols perquè increïblement tinc fred...penso: malament...vaig a buscar el termòmetre i en 30 segons em treu de dubtes, 37,5...la meva temperatura normal arriba justet als 36...en resum que estic enfebrat...em poso a dormir una mica més esperant que el son sigui reparador, però res de res, quan sona el despertador la cosa va cap a munt...intento agafar el cotxe per anar a Barna, casualitat avui toca viatge de feina, i no em veig en condicions...així que aparco i cap a casa...

Em passo tot el dimarts estirat al sofà prenent-me paracetamol i ibuprofè...tampoc és que en prengui massa, com que no prenc mai res amb un parell de dosis de paracetamol, no direm marques, en faig prou per estar com un gínjol a les vuit del vespre...així que dimecres a treballar, després de tot el dia de no prendre res de res, la febre arriba al vespre, aquesta vegada ja supero els 38, exactament 38,4...aquesta setmana estic de rècords...jejeje...em prenc un paracetamol i la cosa torna al seu lloc...

Arribem a dijous, m’aixeco bé, però cansat...això de les drogues legals no està fet per mi...finalment decideixo d’anar al metge, una visita ràpida, no està ni cinc minuts per revisar-me, però amb la tonteria més d’una quart d’hora escrivint a l’ordinador per treure dues receptes i un volant... amoxicil·lina i acetil cisteïna...pel que em diu una amiga infermera, entre això i el volant, dilluns toca una placa de tòrax, deixa dues opcions molt provables...pot ser bronquitis o principi de pneumònia...perilla Font Romeu, o això em diuen...

Els complements de la setmana...

El resultat és que el dijous després de prendre els medicaments dels nassos, em disparo a 39,2...rècord absolut de la temporada de running...amb paracetamol no en faig prou així que toca fotre’s un ibuprofè...resultat em llevo divendres al matí a 35...això ja és de per riure...

La resta sense massa història, anar fotent-li a les drogues per controlar el que em diran dilluns i no deixar que la febre em mati...així doncs una setmana de relax no desitjat...

La setmana vinent ja us diré a quin mal he de sobreviure...si finalment he pujat a Font Romeu i tota la pesca...

Aprofito per fer una mica de publicitat...ja se que aquest bloc no el llegeix gaire gent, però per pocs que sigueu alguna feina faré... s’està organitzant la I CURSA DE MUNTANYA DE LA RATAFIA a Santa Coloma de Farners, serà el proper diumenge 11 de novembre...m’han avançat que hi haurà dues curses, una de 10 km i una de 25 km...estan preparant un recorregut que promet molt i passarà per llocs molt emblemàtics de les muntanyes de Santa Coloma de Farners...m’avancen també que esperen que tingui força nivell...properament podeu trobar més informació al bloc del C.O.Farners olimpicfarners.blogspot.com...

Salut i a descansar...per poc temps...espero...